El Montseny és un massís muntanyós que forma part de la Serralada Prelitoral catalana. Aquest massís ha gaudit d'una gran estima popular pel poble català, des de fa més d'un segle, per raó de les seves riqueses paisatgístiques, naturals i històriques.

El Montseny està constituït per tres conjunts muntanyosos ben diferenciats: el Pla de la Calma; el turó de l'Home i les Agudes, i, finalment, el turó de Matagalls. Aquests tres conjunts estan units entre si per marcades collades de muntanya.

Una gran part d'aquest massís es correspon amb l'espai protegit del Parc Natural del Montseny, establert l'any 1977. Al 28 d'abril de 1978, la UNESCO ("Programa home i Biosfera") va declarar aquest parc reserva de Biosfera, formant part d'una xarxa internacional de zones protegides representatives dels principals tipus d'ecosistemes mundials.

Per la seva altitud, destaquen dos cims principals i propers, el del Turó de l'Home (1.705,8 m) i les Agudes (1.705,4 m).

A causa de les especials condicions microclimàtiques causades pel relleu, al Montseny hi trobem una barreja d'ambients mediterranis (com, per exemple, els alzinars dels vessants del Tagamanent), eurosiberians (com les fagedes entre el Matagalls i Viladrau) i fins i tot subalpins (com l'avetosa del Turó de l'Home). Això permet que moltes espècies centreeuropees hi tinguin l'extrem meridional de la seva àrea de distribució (per exemple l'avet), i ha propiciat l'aparició d'endemismes singulars.

El nom de la ruta està inspirat en la Gran Obra i llibre de poemes de Guerau de Liost (Jaume Bofill i Mates), publicat el 1908, on hi expressa la visió ciutadana del Montseny (la muntanya d’ametistes), amb una natura que és presentada de manera ordenada però al mateix temps vista amb la devota admiració d’una persona de conviccions franciscanes i mentalitat escolàstica. Les ametistes no pedres semi precioses de quars cristal•litzat tenyit d’un color morat o blau. Al Montseny es treien de la torrentera que davalla del Matagalls vers a Viladrau. Va ser un negoci rentable fins a fa uns 150 anys.

Guerau de Liost és el pseudònim de Jaume Bofill i Mates (1878 - 1933), escriptor, poeta noucentista, polític i periodista català. El creador del pseudònim Guerau de Liost fou Josep Carner, gran amic de Bofill. El nom, d’origen medieval, possiblement s'inspirà en el del fundador del monestir de Sant Salvador de Breda i de Liost; va ser adoptat per Bofill i Mates per tal de diferenciar les dues activitats públiques en què participava, la política i la literària. De família de propietaris rurals al Montseny, estudià Dret i Filosofia a la Universitat de Barcelona. La seva activitat política començà a la Lliga Regionalista com a regidor de la ciutat de Barcelona